PROPOSTA D'ACTUACIÓ

Respostes educatives generals per a l'alumnat amb TDAH

 

Una intervenció adequada per a un alumne amb TDAH ha de tenir en compte dos aspectes bàsics: la simptomatologia i l'efecte que aquesta simptomatologia bàsica pot generar en forma de deterioració de l'equilibri personal, les relacions socials i el rendiment acadèmic.

Per tant, el tractament s'ha d'establir des d'una perspectiva holística, tenint en compte la multiplicitat d'objectius arreplegats a continuació (Orjales, 2005):

• Esmorteir la intensitat dels símptomes del TDAH optimitzant les pautes i els entorns educatius.
• Evitar la deterioració emocional i conductual per les dificultats que genera el TDAH.
• Proporcionar estratègies al mateix alumne per a encarar l'adversitat d'una manera positiva, desenvolupar estratègies de compensació, acceptar-se a si mateix i potenciar els punts forts.
• Evitar l'aparició de patologies secundàries com el trastorn de negativitat desafiador o el trastorn disocial.

La intervenció ha de ser multimodal i ha d'incloure:

• Informació al xiquet, als familiars i als docents.
• Suport pedagògic en l'escola.
• Tractament psicològic, si és necessari (individual i/o familiar).
• Tractament farmacològic, si la simptomatologia ho requereix.

Així mateix, a continuació es proposa una intervenció general per a afavorir que l'alumne amb TDAH millore les seues habilitats d'autorregulació i autogestió. L'objectiu d'aquesta intervenció és ensenyar noves habilitats, no castigar ni suprimir ni sufocar conductes concretes sense alternativa possible.

• És important tenir en compte tots els contextos en els quals es mou el xiquet diagnosticat de TDAH, i sempre focalitzar els esforços de la intervenció en les capacitats del xiquet i del seu entorn.
• Detectar els moments en els quals l'alumne mostra majors dificultats conductuals o de desconnexió en les activitats de l'aula i del centre docent.
• Definir bé l'objectiu que es vol aconseguir i pensar molts exemples sobre com ensenyar-ho.
• L'objectiu fonamental és ensenyar una habilitat, no castigar ni suprimir una conducta inadequada.
• Pensar com es pot valorar i anotar els progressos de tal manera que tant l'alumne com els docents tinguen un registre sobre el que va succeint.
• Explicar a l'alumne els objectius i convidar-ho a participar, escoltant les seues opinions, preocupacions i interessos.
• Acordar, conjuntament amb l'alumne, els objectius a aconseguir i els procediments que se seguiran, així com la forma de registrar els progressos.
• Planificar un procediment de revisió conjunta dels avançaments de l'alumne i establir contingències que ho encoratgen a seguir.
• Planificar com es reduiran els procediments de autorregistre i de revisió, substituint les contingències pactades per les contingències naturals, mantenint el nivell d'implicació i autogestió aconseguit.

Justificació de la intervenció

 

Amb la proposta d'intervenció per als alumnes diagnosticats amb TDAH es pretén dur a terme un entrenament menys invasiu, ecològic i eficaç basat en tècniques meditatives de mindfulness com a mètode alternatiu als tractaments més utilitzats en l'actualitat, els medicaments estimulants i la teràpia conductual, els quals comporten majors limitacions i dificultats. 

A diferència de les teràpies conductuals tradicionals en les quals el control de la conducta s'aconsegueix amb estímuls externs, en la tècnica del mindfulness s'utilitza l'autocontrol per a manejar la hiperactivitat i impulsivitat dels alumnes. 

Esmentar que existeixen evidències científiques dels següents efectes en relació a les habilitats cognitives i el rendiment acadèmic: a) mindfulness millora les habilitats atencionals, incrementa l'habilitat de mantenir l'atenció i d'orientar l'atenció (Jha et al., 2007; Lazar, Kerr, Wasserman i Gray, 2005) i s'empra reeixidament en persones diagnosticades amb autisme i amb el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat o TDAH (Zylowska, Ackerman, Yang et al., 2008); b) mindfulness incrementa l'habilitat cognitiva de processar la informació de forma ràpida, amb precisió i exactitud (Toga, 2012; Slagter et al., 2007); i c) mindfulness millora el rendiment acadèmic (Cranson et al., 1991; Sugiura, 2004).

Així mateix, destacar que investigadors i experts en Mindfulness infantil com Felicia Huppert, de la Universitat de Cambridge, Eline Snel, Roy Hintsa o Susan Kaiser entre uns altres, sostenen que l'entrenament en Mindfulness pot millorar no solament als subjectes que presenten símptomes relacionats amb problemes de salut mental comunes, sinó que també contribueix al benestar i desenvolupament general del menor. En aquest sentit arribem a la conclusió que la intervenció que es proposa per a treballar amb els alumnes de TDAH també pot aplicar-se amb la resta d'alumnat, ja que igualment es veuen beneficiats amb elles. 

Aquests beneficis es produeixen a causa que el mindfulness provoca canvis estructurals i funcionals a nivell cerebral. Amb aquesta tècnica es pot aconseguir un augment de l'activitat dels circuits frontoestriats i es potencia el treball neuronal en tot el lòbul frontal (principal encarregat del control de la conducta i de la capacitat per a concentrar-se).

Entre els diferents beneficis desenvolupats amb la intervenció didàctica propostes es troben els següents:

• Millora l'atenció, la capacitat de concentració i la memòria.
• Facilita l'expressió assertiva de les necessitats, ensenyant a l'alumne a prendre un temps abans de respondre, per a avaluar la situació, calmar-se i trobar la resposta adequada.
• Augmenta la confiança en un mateixos i el respecte cap als altres.
• Estimula el desenvolupament de l'autocontrol i l'autonomia, ja que l'alumne aprèn a responsabilitzar-se del seu propi comportament, fomentant així la seua independència i maduresa.
• Facilita la gestió i comunicació de les emocions.
• Redueixen els nivells d'ansietat i les respostes fisiològiques de impulsivitat, fet que permet exercir a l'alumne un major control sobre el seu comportament.

A qui està dirigit? Quins objectius té?

 

El programa d'intervenció està dirigit a grups de xiquets de 6 a 12 anys amb l'objectiu de potenciar les seues pròpies eines, ajudant a prevenir i enfrontar els problemes d'estrès, ansietat, dèficit d’atenció, baixa tolerància a la frustració i també als qui cerquen augmentar el benestar personal.

Objectius de la intervenció a curt termini:

• Augmentar la capacitat de concentració dels alumnes durant la realització de les activitats escolars.
• Disminuir la hiperactivitat, impulsivitat i les conductes no adaptatives en el col·legi.
• Redirigir l'elevada activitat motora a través de les tècniques meditatives del mindfulness.

Objectius de la intervenció a llarg termini:

• Entrenar a les famílies en tècniques conductuals per al maneig de situacions problemàtiques a casa.
• Aprendre tècniques de relaxació, autoconeixement, autoregulació i tolerància a la frustració.
• Facilitar l'aprenentatge i estudi per a poder assumir els objectius escolars.
• Disminuir la autoexigència i augmentar l'autoconfiança.

Por Pisanuchai (Trabajo propio) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], undefined