MINDFULNESS, LA CONCIÈNCIA PLENA I MEDITACIÓ MINDFULNESS, ACÍ I ARA

Mindfulness, la consciència plena

 

Què és mindfulness?

 

Abans de dur a terme la definició sobre el significat de mindfulness, s'ofereix la metàfora duta a terme per Snel (2010) en el seu llibre “Tranquils i atents com una granota”, concretament en el capítol 2, titulat “Els pares mindful”, la qual proporciona una visió generalitzada del funcionament del mindfulness:

No pots influir en el comportament del mar. No pots detenir les ones, però sí que pots aprendre a surfear, a practicar el surf sense vela. Aquesta és la idea central de la pràctica de l'atenció. Senzillament, les persones tenen problemes, és així, sentim tristesa, estrès i hi ha moltes coses amb les quals hem de tractar.

Quan en la teua vida estàs realment present en aquest tipus de situacions, llavors pots observar veritablement la realitat, sense necessitat de reprimir gens, sense deixar-te arrossegar, o de “simplement no voler-ho”. I quan veus les ones com de debò són, pots, a partir de l'atenció completa, prendre decisions més encertades i actuar després d'haver-ho meditat bé. T'adones que estàs irritat tan aviat com açò succeeix. Perceps que se t'ha acabat la paciència o que assegues desitjos de donar una bufetada. Tan aviat t'adones, tens una elecció. D'aquesta manera corres menys risc de veure't arrossegat per les teues emocions o per les d'un altre. Pots detenir-te un moment, esperar, prendre't un respir. Observar la situació i identificar el que assegues, penses o volgueres fer. Et tornes conscient de les forces que agiten les ones. Conscient de la teua tendència a reaccionar automàticament i al mateix temps t'ocupes menys de com “havien d'haver sigut” les ones.

El terme anglès Mindfulness, conegut en espanyol com a consciència plena o atenció plena, es defineix segons l'Institut Mindfulness (IMFN) com:

La capacitat intrínseca de la ment d'estar present i conscient en un moment determinat, en un moment en què cos i ment se sincronitzen totalment en un instant de realitat present. Presència plena i consciència oberta es conjuguen en un moment de la nostra ment/cos/esperit. És aqueixa qualitat pròpia de qualsevol ésser humà però que ha sigut motiu d'estudi principalment en el paradigma oriental.

Així mateix, cal destacar que aquest concepte ha sigut pres per diversos autors contemporanis, els qui ho han redefinit posant èmfasis en diferents aspectes. Així per exemple Hanh (1976) indica que “el mindfulness és mantenir viva la consciència en la realitat present”. 

Daniel Góleman (1988) per la seua banda, assenyala que mindfulness seria “estar enfront de la nua realitat de l'experiència, observant cada esdeveniment com si estiguera ocorrent per primera vegada”. 

Des d'una perspectiva més científica, el biòleg i doctor Jon Kabat-Zinn (1994) ha definit mindfulness com “parar esment de manera particular, com a propòsit, en el moment present i sense judicis mentals”. 

Així mateix, des d'una perspectiva més psicològica, el neuròleg Vicente Simón (2007) assenyala que el mindfulness és “la capacitat humana universal i bàsica, que consisteix a ser conscients dels continguts de la ment, moment a moment”. 

El psicòleg Christopher Germer (2005) fent un pas més cap a l'aplicació psicoterapèutica, defineix mindfulness com “adonar-se, de l'experiència present, amb acceptació”.

El seu punt d'inici deriva de la meditació budista Zen, la Vipassana, portada a la praxi pels budistes theravadin. Així mateix, el seu origen i introducció en occident se situa a Estats Units a la fi dels anys 70 i principis dels 80 de la mà del Dr. Jon Kabat-Zinn, metge i fundador de la Clínica de Reducció de l'Estrès de la Universitat de Massachusetts en 1979. Es tracta d'un concepte desvestit de doctrina i ideologia religiosa, per la qual cosa els seus beneficis són accessibles per a qualsevol que vulga provar-los. Consisteix en un entrenament especialitzat per a viure plenament el nostre present autoregulant nostra pròpia atenció, permetent així un major reconeixement dels esdeveniments mentals en el moment present.

Finalment, destacar que el mindfulness no pot ser entès de forma genèrica sinó que sempre és referit a un moment temporal concret, el present, aqueix moment ple i real en el qual ment, cos i esperit estan sincronitzats. És el moment perfecte simplement perquè és el que és. El passat ja va passar i no té volta, i el futur mai arriba perquè quan arriba és present. D'aquesta manera, el mindfulness marca una èmfasi en l'actitud de l'estar present, de viure compromès, primordialment amb el que apareix en cada instant i no amb el que ja ha ocorregut o amb el que podria ocórrer. Aquesta actitud adquireix un altre sentit, el de desenvolupar una pràctica de profund respecte, comprensió i acceptació cap a allò que ocorre, percebent que d'aquesta profunda comprensió, naturalment brolla un sentit de compassió cap a l'altre i cap a un mateix.

Meditació mindfulness, ací i ara

 

L'experiència de mindfulness i la seua posada en pràctica per a desenvolupar l'atenció plena es duu a terme a través de tècniques meditatives. Aquestes tècniques consisteixen bàsicament en l'atenció i implicació activa en el moment present, a tornar una vegada i una altra a l'experiència més immediata de la realitat del moment actual volent comprendre què és el que ocorre, des d'una actitud oberta i amable, sense judici, independentment de l'agradable o desagradable que poguera resultar l'experiència que s'està vivint.

L'objectiu fonamental que persegueixen aquestes pràctiques meditatives és l'entrenament de la pròpia ment amb la finalitat de permetre'ns adquirir una comprensió profunda del que està ocorrent en l'ací i ara, vivència tal qual apareix, sense intentar modificar la situació o fugir d'ella. No es tracta d'una resignació passiva, ni d'una desesperança apresa, sinó més aviat d'un model de canvi que confia en el ser conscient en profunditat com a palanca de canvi. La pràctica del mindfulness permet donar-li un nou sentit a la situació i trobar alternatives genuïnes de solució, evitant les mateixes solucions insatisfactòries de sempre.

Així mateix, es tracta d'observar des d'una posició de testimonis els processos interns i externs acceptant tot el que sorgeix, sense rebutjar gens, percebent-los com a fenòmens transitoris amb els quals intentem no identificar-nos. A voltes no ens adonem que la ment va molt de pressa, i que en ocasions no gaudim del present perquè estem jutjant i experimentant sensacions desagradables del passat o preocupant-nos pel futur.