PROPOSTA D'ACTIVITATS

El part meteorològic

Cal fer-los entendre als alumnes que els sentiments són simplement sentiments, però que no són ells, ells simplement els tenen. Cal ensenyar-los a acceptar, sentir i reconèixer els seus sentiments amb una atenció plena, sense apartar-los, canviar-los o expressar-los immediatament. És suficient amb sentir-los i parar-los esment, una atenció amable.

Per a realitzar aquesta activitat, els alumnes asseguts còmodament, tanquen els ulls i es prenen un temps per a descobrir com se senten en aquest moment. Seguidament, se'ls realitza la següent pregunta: Quin temps està fent per dins? Se'ls diu que observen si brilla el sol i se senten relaxats, o si per contra, hi ha núvols i és a punt de caure un aiguat o potser hi haja una tempesta. És com fer el part meteorològic segons l'estat emocional d'aquest moment, sense pensar-ho. Veritat que no pots canviar el temps exterior? Pot ser que en un altre moment del dia canvie, però ara és com és, i així està bé. Els estats d'ànim canvien com canvia el temps, passen per si mateixos.

Tècnica de la tortuga

Per a realitzar aquest exercici cal ensenyar a l'alumnat a respondre davant una imminent conducta impulsiva o agressiva encongint-se i ficant el cap entre els seus braços, com si fóra una tortuga amagant-se dins de la seua closca. Aquesta posició no és casual sinó que facilita la introspecció, li permet a l'alumne identificar les conductes inadequades i prendre distància emocional per a manejar la situació. Seguidament, se'ls ensenya a relaxar els músculs ja que a mesura que els alumnes es relaxen, la tensió, la ira i la frustració desapareixen. A continuació, els alumnes han de pensar en les diferents solucions que li poden donar al problema. Han de pensar què faran quan isca de la posició de la tortuga. Per descomptat, també es pot ajudar-los brindant-los orientacions o idees. Finalment, quan els alumnes se senten més relaxats i sàpien com enfrontar la situació que va donar motiu al seu empipament o frustració, llavors podrà abandonar la postura de la tortuga.

Primers auxilis

Per a realitzar aquesta activitat, per mitjà de l'observació conscient, s'ha de portar l'atenció dels alumnes lluny dels seus caps, apartant-los relaxadament dels seus sentiments. Per a açò, els alumnes han de deixar que la seua atenció penge d'un fil, com si anaren una aranyeta, anant cada vegada més i més cap avall, fins a arribar al ventre. En el ventre no hi ha pensaments. Allí està la respiració. Allí tot està en calma, no hi ha preocupacions, no hi ha baralles. Allí hi ha pau i calma profunda.  

La pilota de compliments

Per a dur a terme aquest exercici els alumnes asseguts formen un cercle i en el centre del mateix se situa una pilota, denominada la pilota dels compliments. Per a començar, un dels alumnes ha de dirigir-se al centre del cercle, agafar la pilota i tirar-li-la suaument a un dels seus companys dient-li un compliment, el que ells vulguen, com per exemple: “Em caus molt bé perquè eres una vertadera amiga!”. El joc continua de la mateixa manera amb l'alumne que rep la pilota situant-se en el centre del cercle llançant-li de nou la pilota a un altre company transmetent-li el seu compliment.  

L'arbre dels desitjos

Per a realitzar aquesta activitat els alumnes han d'asseure's còmodament amb l'esquena ben recta i els ulls tancats. Seguidament, han d'adonar-se que estan respirant i que la seua respiració és alguna cosa molt especial. Els porta a l'ací i ara. Ací, on ara estan asseguts. En aquest lloc. Han de romandre un moment amb l'atenció en la respiració i prendre's el temps necessari per a sentir el familiar moviment de la respiració. La respiració entra i ix…, entra i ix, una vegada i una altra. A continuació, han de dirigir-se a un bell lloc en plena naturalesa. Potser es tracte d'un lloc en el qual han estat alguna vegada o d'un lloc de les seues fantasies… Han de prendre's un moment per a veure on estan ara. En aqueix lloc es troben molt a gust, tranquils. Tenen una vista magnífica, poden veure fins a la llunyania sense cap esforç. Què és el que veuen? Si miren bé, veuran que al lluny hi ha un vell arbre. Han d'anar cap a ell. És un arbre bell i centenari. Un arbre molt especial. Es tracta d'un arbre dels desitjos i té més de 100 anys. És gran i fort, amb un tronc molt gruixut, les seues branques, amples i obertes, estan repletes de fulles d'un verd nou, primaveral. Si es fixen bé, veuran que en les branques de l'arbre hi ha unes colomes blanques. Unes estan juntes, altres més distants. Hi ha moltes. Cada coloma pot complir un dels seus desitjos. No ara mateix, sinó quan arribe el moment oportú. No tots ells, sinó aquells que procedisquen realment dels seus cors i que per a ells són molt importants. Cada vegada un desig. Han de prendre's tot el temps que necessiten perquè des del seu cor aflore un desig. No necessiten pensar en ell, han de limitar-se a esperar tranquil·lament al fet que aquest es manifeste per si mateix. També pot ser un sentiment o una idea. Pot ser una mica del que mai hagen parlat amb ningú. Què és el que se'ls ve al capdavant? Si ja ho saben, poden cridar molt baixet a una de les colomes, sense que ningú més els senta. Han de deixeu que la coloma es pose en les seues mans i acostar-la als seus cors perquè sàpia quin és aqueix desig fervent. Ella ho comprendrà. Han de donar-li el seu desig a la coloma i obrir la mà soltant-la i deixant-la anar. Han d'observar com s'allunya volant, més i més lluny. Va de camí a complir els seus desitjos. No avui o demà, possiblement tampoc la setmana vinent. Però han de confiar que sempre hi ha alguna cosa que pot canviar. No sempre serà exactament com ells volen, ni potser les coses succeïsquen tan ràpidament com desitgen. Però han de confiar i deixar anar aqueix desig i les imatges que es corresponen amb ell. Finalment, han d'anar obrint a poc a poc els ulls i quedar-se asseguts encara uns instants.