COMPONENTS CLAUS DEL MINDFULNESS, BENEFICIS DEL MINDFULNESS EN XIQUETS I ADOLESCENTS I CONCLUSIONS

Components clau del mindfulness

 

Germer (2005), distingeix vuit qualitats centrals del mindfulness:

• No conceptual, açò és parar esment i consciència sense centrar-se en els processos de pensament implicats, des d'una mirada més integral, incloent sensacions, percepcions i emocions.

• Centrat en el present, el mindfulness sempre es dóna en i sobre el moment present, en l'ací i ara.
• No valoratiu, concentrar-se en com són les coses en l'ací i ara, no com es desitjaria que haguera sigut o com va ser en el passat.
• Intencional, sempre existeix la intenció directa de centrar-se en alguna cosa, i de tornar a açò si per algun motiu s'ha allunyat.
• Observació participativa, no és una observació distanciada, ha d'implicar el més profundament la ment i el cos de l'observador participant.
• No verbal, l'experiència mindfulness no té un referent verbal, sinó emocional i sensorial.
• Exploratori, obert a l'experimentació sensorial i perceptiva, no focalitzat en els coneixements que ja es tenen.
• Alliberador, cada moment d'experiència viscuda plenament és una experiència de llibertat.

Per la seua banda, Jon Kabat-Zinn (2003) en el seu llibre “Viure amb Plenitud les crisis” parla de 7 actituds bàsiques amb la qual afrontar la pràctica i que caldrà conrear de forma expressa: el no jutjar, la paciència, la confiança, la ment de principiant, el no esforçar-se, l'acceptació i el cedir o desenganxe que requereix el permetre que les coses siguen com són. D'altra banda, també fa explícit la rellevància del compromís, l'autodisciplina i la intencionalitat durant la pràctica (para més detall vegeu Kabat-Zinn, 2003, p. 67-81).

Beneficis del mindfulness en xiquets i adolescents 

S'ha demostrat que les intervencions basades en mindfulness poden millorar la salut (física i mental) i el benestar emocional dels xiquets i adolescents que participen en elles. Així mateix, diferents estudis han evidenciat que la pràctica de mindfulness ajuda a:

• Reduir l'estrès, l'ansietat, els símptomes de depressió, la reactivitat, els problemes de conducta i la tendència a distraure's (tant d'estímuls interns com a externs).
• Millorar la concentració, l'atenció, la memòria de treball, la capacitat d'adonar-se o ser conscient, la capacitat de manejar les emocions, l'autocontrol, l'empatia i la comprensió cap als altres, l'autoestima, el rendiment acadèmic i el somni.
• Aconseguir una major tranquil·litat i relaxació.
• Desenvolupar habilitats naturals de resolució de conflictes.

Així mateix, segons el Projecte “Creixent amb atenció i consciència plena” desenvolupat a Madrid, s'ha observat que el mindfulness és útil perquè xiquets, adolescents, pares i mestres: 

• Estiguen més plenament en el present, en l'ací i ara.
• Observen pensaments i sensacions desagradables tal qual són.
• Siguen més conscients de si mateixos, dels judicis i d'allò que estan evitant.
• Estiguen més connectats amb si mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.
• Presenten menor reactivitat emocional i menor reacció enfront d'experiències desagradables.
• S'identifiquen menys amb els pensaments (no sóc el que pinso).
• Reconeguen el canvi constant (pensaments, emocions i sensacions que vénen i van).
• Obtinguen major equilibri, major calma i pau, major acceptació i compassió de si mateixos.

 

Conclusions

 

Com s'ha comentat anteriorment, els alumnes diagnosticats amb TDAH presenten deficiències en l'atenció, impulsivitat i un excessiu grau d'activitat. A més, a aquests alumnes els costa molt autogobernar-se i mostren una dificultat excessiva (en relació amb l'edat del xiquet o l'adolescent) per a inhibir la resposta impulsiva davant les necessitats o desitjos interns i davant estímuls externs (Barkley, 1999). Com a conseqüència a aquestes conductes censurables socialment, l'alumne amb TDAH acaba considerant-se com un alumne inadaptat al sistema escolar, social i familiar.

Cal destacar que juntament amb la memòria, motivació i la comunicació, l'atenció és una de les bases fonamentals de l'aprenentatge i del rendiment acadèmic i és fonamental per a la ment i per a la conducta dels alumnes. No obstant açò, una deficient capacitat d'atenció comporta repercussions negatives en el propi aprenentatge, i fins i tot, en un rendiment acadèmic inferior a les possibilitats reals de l'alumne.

Per açò, i segons el marc de l'escola inclusiva el qual sosté que el sistema educatiu ha de promoure respostes adaptades a les necessitats educatives de tots els alumnes, trobar la manera d'entrenar l'atenció resulta crucial a causa de l'elevada prevalença d'aquest trastorn en l'àmbit educatiu i la seua enorme repercussió escolar i adaptativa. 

Com a proposta per a treballar l'atenció, les emocions i l'autorregulació de les conductes inadaptades dels alumnes amb TDAH es proposa dur a terme una intervenció basada en el mindfulness, que el seu objectiu fonamental es basa a afavorir que l'alumne faça accions conscients per a aprendre nous comportaments que li ajuden a millorar el seu aprenentatge i la seua adaptabilitat a l'entorn.

A través d'aquesta intervenció, es pretén que la persona se centre en el moment present d'una manera activa. Cercant, abans de res, el control sobre successos incontrolables a través de l'exposició i de l'autorregulació amb l'objectiu de perpetuar les conductes perturbadores d'aquests alumnes, ja que no és possible un aprenentatge sense informació lligada a la seua execució. Pot assenyalar-se que l'única manera en què els servomecanismes (feedback positiu i negatiu) de l'organisme poden operar és quan els canals d'informació sensorial reben i transmeten la informació rellevant d'una manera eficient (veure Corrigan, 2004).

 

By Kochphon (Honey) Onshawee [CC0], via Wikimedia Commons