PROPOSTA D'ACTIVITATS

L'elefant

Per a realitzar aquest exercici els alumnes dempeus han d'obrir les cames, més enllà de l'altura dels malucs. Seguidament, han de posar un braç damunt de l'altre, i portar-li-ho a la cara, com si anara la trompa d'un elefant. A continuació, han d'agafar aire profundament pel nas al mateix temps que eleven els braços per sobre del cap. Ara el que han de fer és expulsar aqueix aire per la boca mentre baixen els braços movent-los d'un costat a un altre, evocant a un elefant. 

El globus més gran del món

Per a realitzar aquesta activitat els alumnes han d'imaginar-se que estan unflant un globus, però no qualsevol globus, sinó el globus més gran del món. I com és un globus gegant, cal respirar molt profund, recordant sempre que es respira pel nas. Seguidament, en expulsar l'aire, els alumnes han de portar-se els dits índex i polze als llavis, i amb l'altra mà subjectar el globus imaginari, que anirà creixent i creixent.

Pastant la massa

Per a realitzar aquest exercici els alumnes es masajearàn uns a uns altres imitant les trepitjades dels animals (formiguetes en l'esquena, trepitjades d'elefant, etc.), dibuixant un nombre, una lletra o un cor en l'esquena, imitant la pluja, utilitzant una pilota…, etc.

Tranquils i atents com una granota

Per a realitzar aquesta activitat cal introduir als alumnes en la metàfora de la granota de Eline Snel. Per a açò, se'ls diu que una granota és un animalet molt especial. Pot donar salts enormes, però també pot estar asseguda molt quieta. S'adona de tot el que passa al seu al voltant, però no reacciona immediatament i respira amb molta calma. Així, la granota no es cansa, i no es deixa arrossegar per tot tipus de plans interessants que se li passen pel cap durant l'estona que està asseguda. La granota està quieta, molt quieta mentre respira. La seua panxa s'unfla quan entra l'aire i es desinfla quan ix l'aire. Una vegada després d'una altra. Nosaltres també podem fer el que fa la granota. L'única cosa que necessitem és atenció. Estar atent a la teua respiració. Atenció i tranquil·litat. Anem a asseure'ns i a respirar com la granota, durant una estona anem a estar quiets notant com la barriga engruixa una mica i després s'enfonsa una altra vegada.

Escoltem els senyals del nostre cos

Per a realitzar aquest exercici se'ls diu als alumnes que és molt important que porten la seua atenció a la respiració i als sentits prenent consciència del seu propi cos. Per a açò, cal fer-los entendre que el cos no solament obeeix les ordres que li donem, sinó que també ens envia senyals que podem reconèixer en el nostre interior. Que el cansament o l'energia es poden sentir. Que sentir dolor és un signe que indica que ja és suficient. Amb açò, els alumnes aprendre a no necessitar pensar en el que senten, sinó que n'hi ha prou amb sentir-ho, reconèixer-ho i parar-li esment. Després ja poden triar què fer amb el que senten i què volen obtenir amb açò.

Per a dur a terme aquest exercici, els alumnes es tomben en el sòl i recolzen el cap en un coixí. Se'ls demana que porten l'atenció al seu cos i que siguen conscients que estan tombats. Seguidament se'ls fan preguntes del tipus: Què observeu? Què sentiu mentre esteu així tombats?... Se'ls demana també que seguisquen el contacte amb el seu cos sentint què és el que perceben, des de la punta dels dits dels peus fins al capdamunt. Sense reaccionar ni negar gens, simplement mantenint l'atenció en el seu cos. Finalment, se'ls demana que porten la seua atenció amablement al ventre per a veure què és el que succeeix allí.

Test del espagueti

Per a realitzar aquesta activitat els alumnes s'han de posar dempeus, amb els peus ben ferms en el sòl. Seguidament, se'ls demana que alcen cap amunt un dels seus braços, estirant-ho tant com puguen, intentant fins i tot tocar el sostre. A continuació, se'ls fan preguntes del tipus: Fins a on podeu arribar? On està el vostre límit? Com podeu saber-ho? Sentiu que aguanteu la respiració? Podeu arribar més lluny? Potser pel dolor muscular? Què és el que percebeu?... Ara, se'ls demana als alumnes que porten el seu braç cap avall, preguntant-los: Què sentiu ara? Existeix alguna diferència amb l'altre braç? Mentre, segueixen respirant normalment, se'ls demana que alcen tots dos braços mantenint els peus ferms en el sòl. Ara, se'ls demana que imaginen que damunt del seu cap hi ha una branca d'un arbre de la qual pengen unes delicioses i sucoses pomes, les quals els vénen de gust moltíssim. Però els seus braços no són prou llargs que haurien de ser per a poder agafar-les. I dient-los que estiren els seus braços al màxim, se'ls realitzen preguntes tipus: Què sentiu en el vostre cos en aquest precís instant? Potser noteu que esteu contenint la vostra respiració i que l'esquena i els vostres braços comencen a fer-vos mal? Açò és normalment un senyal del vostre cos, indicant que heu arribat massa lluny, que ja és suficient.

Quan els alumnes són conscients d'açò, només allarguen els seus braços fins al punt en què poden seguir la seua respiració amb normalitat, sense sentir cap dolor, arribant fins i tot a agafar una de les pomes. Així mateix, se'ls realitzen preguntes com: Fins a on podeu arribar? On està el vostre límit? Podeu sentir-ho? Llavors, se'ls diu que quan hagen percebut el seu límit amb claredat, porten els seus braços de nou cap avall, preguntant-los què és el que senten ara quan estan completament quiets. Una sensació pesada en els braços o, al contrari, una sensació lleugera? Un pessigolleig o alguna altra cosa? Què succeeix amb la vostra respiració en aquest mateix moment? Què sabeu ara sobre el que és suficient? Heu de parar sempre quan arribeu al vostre límit?

Per a finalitzar aquest exercici, els alumnes amb les mans ahuecades es donen colps rítmics en les cames, natges, panxa, pit, braços, coll i muscles. Finalment, es masajean les seues galtes, tota la cara i el pèl.