CRITERIS DIAGNÒSTICS DE L'ASSOCIACIÓ AMERICANA DE PSIQUIATRIA (APA)

  Perquè existisca un diagnòstic sobre una patologia determinada, prèviament ha de sorgir un període de sospita i detecció del problema. Habitualment són els pares els que manifesten no poder o no saber dirigir el comportament del seu fill, o els mateixos mestres donen el senyal d'alerta quan detecta que el seu alumne no segueix el ritme d'aprenentatge esperat o presenta greus problemes de conducta.

Segons Pujol i Amador (2006) en la Guia Pràctica per a Educadors:  

El diagnòstic ho pot establir un professional coneixedor del tema, bé des del camp de la Medicina (psiquiatra i neuropediatre) o de la Psicologia (psicòleg clínic o neuropsicòleg), en general en funció de la seua dedicació al tema i també de la seua disponibilitat. El pediatre com a coneixedor privilegiat del xiquet i el seu entorn es constitueix, cada vegada amb una major implicació, en un pilar fonamental en la detecció i diagnòstic precoç del TDAH.

D'acord amb el sistema diagnòstic DSM-V, el TDAH és un patró de comportament de inadaptació de base neurològica sense causa específica coneguda iniciat en la infància que implica un patró de dèficit d'atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat que interfereix amb el funcionament o el desenvolupament. Per a establir el diagnostique de TDAH segons el DSM-V, s'han d'establir els següents criteris:

A. Patró persistent de inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o el desenvolupament, que es caracteritza per (1) i/o (2):

1. Inatenció

Sis (o més) dels següents símptomes s'han mantingut durant almenys 6 mesos en un grau que no concorda amb el nivell de desenvolupament i que afecta directament les activitats socials i acadèmiques/laborals: 

Nota: Els símptomes no són només una manifestació del comportament d'oposició, desafiament, hostilitat o fracàs en la comprensió de tasques o instruccions. 

* Per a adolescents majors i adults (a partir dels 17 anys d'edat), es requereix un mínim de cinc símptomes. 

a. Amb freqüència falla a prestar la deguda atenció a detalls o per distracció es cometen errors en les tasques escolars, en el treball o durant altres activitats (ex: es passen per alt o es perden detalls, el treball no es duu a terme amb precisió). 

b. Amb freqüència té dificultats per a mantenir l'atenció en tasques o activitats recreatives (ex: té dificultat per a mantenir l'atenció en classes, converses o la lectura perllongada). 

c. Amb freqüència sembla no escoltar quan se li parla directament (ex: sembla tenir la ment en altres coses, fins i tot en absència de qualsevol distracció aparent). 

d. Amb freqüència no segueix les instruccions i no acaba les tasques escolars, els quefers o els deures laborals (ex: inicia tasques però es distrau ràpidament i s'evadeix amb facilitat). 

e. Amb freqüència té dificultat per a organitzar tasques i activitats (ex: dificultat per a gestionar tasques seqüencials, dificultat per a posar els materials i pertinences en ordre, descuit i desorganització en el treball, mala gestió del temps, no compleix els terminis). 

f. Amb freqüència evita, li disgusta o es mostra poc entusiasta a iniciar tasques que requereixen un esforç mental sostingut (ex: tasques escolars o quefers domèstics; en adolescents majors i adults, preparació d'informes, completar formularis, revisar articles llargs). 

g. Amb freqüència perd coses necessàries per a tasques o activitats (ex: materials escolars, llapis, llibres, instruments, claus, papers del treball, ulleres, mòbil). 

h. Amb freqüència es distrau amb facilitat per estímuls externs (per a adolescents majors i adults, pot incloure pensaments no relacionats). 

i. Amb freqüència oblida les activitats quotidianes (ex: fer les tasques, fer les diligències; en adolescents majors i adults, retornar les trucades, pagar les factures, acudir a les cites).

2. Hiperactivitat i impulsivitat

Sis (o més) dels següents símptomes s'han mantingut durant, almenys, 6 mesos en un grau que no concorda amb el nivell de desenvolupament i afecta directament a les activitats socials i acadèmiques/laborals: 

Nota: Els símptomes no són només una manifestació del comportament d'oposició, desafiament, hostilitat o fracàs per a comprendre tasques o instruccions. 

Per a adolescents majors i adults (a partir de 17 anys d'edat), es requereix un mínim de cinc símptomes. 

a. Amb freqüència joguineja o colpeja amb les mans o els peus o es retorça en el seient.

b. Amb freqüència s'alça en situacions en què s'espera que romanga assegut (ex: s'alça en la classe, en l'oficina o en un altre lloc de treball, o en altres situacions que requereixen mantenir-se en el seu lloc). 

c. Amb freqüència corretea o grimpa en situacions en les quals no resulta apropiat. (Nota: en adolescents o adults, pot limitar-se a estar inquiet). 

d. Amb freqüència és incapaç de jugar o d'ocupar-se tranquil·lament en activitats recreatives. 

e. Amb freqüència està “ocupat”, actuant com si “ho impulsara un motor” (ex: és incapaç d'estar o se sent incòmode estant quiet durant un temps perllongat, com en restaurants, reunions; els altres poden pensar que està intranquil o que li resulta difícil seguir-los). 

f. Amb freqüència parla excessivament. 

Impulsividad

g. Amb freqüència respon inesperadament o abans que s'haja conclòs una pregunta (ex: acaba les frases d'uns altres, no respecta el torn de conversa). 

h. Amb freqüència li és difícil esperar el seu torn (ex: mentre espera en una cua). 

i. Amb freqüència interromp o s’immiscueix amb uns altres (ex: es fica en les converses, jocs o activitats; pot començar a utilitzar les coses d'altres persones sense esperar rebre permís; en adolescents i adults, pot immiscuir-se o avançar-se al que fan uns altres). 

B. Alguns símptomes de inatenció o hiperactiu-impulsius estaven presents abans dels 12 anys.

C. Diversos símptomes de inatenció o hiperactiu-impulsius estan presents en dos o més contextos (ex: a casa, en l'escola o en el treball; amb els amics o parents; en altres activitats).

D. Existeixen proves clares que els símptomes interfereixen amb el funcionament social, acadèmic o laboral, o redueixen la qualitat dels mateixos. 

E. Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el curs de l'esquizofrènia o d'un altre trastorn psicòtic i no s'expliquen millor per un altre trastorn mental (ex: trastorn de l'estat d'ànim, trastorn d'ansietat, trastorn disociatiu, trastorn de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies).

En funció dels resultats es podran classificar les següents presentacions: 

• Presentació combinada: Si es compleixen el Criteri A1 (inatenció) i el Criteri A2 (hiperactivitat-impulsivitat) durant els últims 6 mesos.
• Presentació predominant amb falta d'atenció: Si es compleix el Criteri A1 (inatenció) però no es compleix el criteri A2 (hiperactivitat-impulsivitat) durant els últims 6 mesos.
• Presentació predominant hiperactiva/impulsiva: Si es compleix el Criteri A2 (hiperactivitat-impulsivitat) i no es compleix el Criteri A1 (inatenció) durant els últims 6 mesos. 

Especificar si:

• En remissió parcial: Quan prèviament es complien tots els criteris, no tots els criteris s'han complit durant els últims 6 mesos, i els símptomes segueixen deteriorant el funcionament social, acadèmic o laboral. 

Especificar la gravetat actual: 

• Lleu: Pocs o cap símptoma estan presents més que els necessaris per al diagnòstic, i els símptomes només produeixen deterioració mínima del funcionament social o laboral.
• Moderat: Símptomes o deterioracions funcionals presents entre “lleu” i “greu”.
• Sever: Presència de molts símptomes a part dels necessaris per al diagnòstic o de diversos símptomes particularment greus, o els símptomes produeixen deterioració notable del funcionament social o laboral.

Així mateix, cal destacar que la finalitat del procés diagnòstic no és etiquetar a un xiquet, sinó identificar al més prompte possible els problemes que manifesta, amb l'objectiu d'implementar programes d'intervenció que eviten en la mesura del possible el sofriment humà que provoca un trastorn.