ETIOLOGIA, PREVALENÇA DEL TDAH I AVALUACIÓ

Etiologia

 

Encara que avui no s'ha produït un acord total entre els investigadors sobre quins són les causes exactes del TDAH a causa de la gran variabilitat en la simptomatologia bàsica i associada, el curs i la comorbilitat amb altres trastorns, avui dia no hi ha dubte que constitueix un trastorn multifactorial amb una base neurobiològica i amb certa predisposició genètica lligada a factors biològics i hereditaris. D'altra banda, encara que les variables ambientals no exerceixen un rol causal, poden augmentar o reduir la vulnerabilitat d'un subjecte a la hiperactivitat, així com modular la severitat del trastorn.

Factors biològics i genètics

 

Entre els factors biològics que s'han assenyalat com a causes del TDAH destaquen les complicacions prenatals, perinatals i postnatals, tals com el consum matern d'alcohol, drogues o tabac durant l'embaràs, el baix pes en nàixer, la hipòxia, el retard en la maduració neurològica o lesions cerebrals que repercuteixen negativament en el control cerebral d'activitats que són rellevants.

En efecte, tant els investigadors com els clínics han observat reiteradament que el TDAH té un component genètic substancial. Segons el neuropediatre Pedro Barber (2015):

El TDAH té un origen hereditari demostrat clínicament perquè en la immensa majoria dels casos es registra un antecedent en els pares o en algun familiar pròxim. En altres ocasions, no es demostren aquests antecedents, a causa que no es coneix més enllà d'una o dues generacions. 

Així mateix, segons van afirmar Lopera et al. (1999) “els estudis de famílies indiquen que entre un 55% i un 91% dels xiquets hiperactius han heretat el trastorn”.

Segons la Fundació Cantàbria Ajuda al Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (CADAH) (2006) “els gens associats amb les manifestacions del TDAH són els gens que codifiquen per als transportadors i receptors de la dopamina (DÓNA) i el gen del transportador de la noradrenalina (NA)”. Per açò, molts investigadors han arribat a la conclusió que el TDAH possiblement estiga ocasionat pel funcionament defectuós dels lòbuls frontals i els ganglis basals, motiu pel qual els subjectes hiperactius tenen menors nivells de dopamina en aquestes regions cerebrals. Explicant d'aquesta manera, les dificultats en l'atenció i les respostes inadequades dels subjectes amb TDAH.

Factors ambientals

 

Les variables de l'entorn del xiquet no són la causa del TDAH però contribueixen significativament al desenvolupament dels problemes comportamentals i interpersonals dels subjectes amb TDAH. Segons la Federació Espanyola d'Associacions d'Ajuda al Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (feaadah) (2000) considera que:

Existeix una major prevalença d'aquest trastorn en els mitjans urbans desfavorits. Els factors són varis: ambients de pobresa, malnutrició i exclusió social, problemes familiars i violència en la llar contribueixen al seu desenvolupament i perpetuació. De la mateixa manera, un mitjà escolar desorganitzat o molt desestructurat provoca una deterioració de la conducta del xiquet i un major fracàs escolar.

En definitiva, com s'ha comentat anteriorment, malgrat els avanços produïts en aquest àmbit, encara existeixen importants controvèrsies sobre els mecanismes responsables subjacents al TDAH. Per açò, es considera necessari dur a terme recerques basades en múltiples nivells d'anàlisis (influència de l'entorn, genètica, neurobiologia…) a través d'equips multidisciplinaris, reconeixent l'heterogeneïtat inherent al TDAH.

Prevalença del TDAH

 

Segons Barkley (2011) el TDAH és un dels problemes del neurodesarroll més diagnosticats en els últims anys en la població infanto-juvenil. Així mateix, a mesura que ha passat el temps s'han anat incrementant els percentatges de persones que pateixen aquest quadre, alhora que ha anat disminuint l'edat a la qual pot ser diagnosticat.

Segons l'última revisió diagnòstica DSM-V la prevalença del trastorn del TDAH en la majoria de les cultures s'ha estimat aproximadament entre el 5% dels xiquets i el 2,5% dels adults. Com es pot apreciar, aquestes xifres varien notablement en funció de la naturalesa de la població estudiada així com del mètode d'avaluació utilitzat. De fet, la prevalença varia considerablement segons els criteris utilitzats, el tipus d'instrument d'avaluació emprat (entrevista, observació o escales de valoració) o els informants.

Així mateix, cal esmentar també que segons el DSM-V, el TDAH és més freqüent en el sexe masculí que en el femení entre la població general, amb una proporció d'aproximadament 2:1 en els xiquets i 1,6:1 en els adults.

Avaluació

 

Per dur a terme el procés d'avaluació d'un subjecte amb TDAH és convenient incloure múltiples mesures que arrepleguen la varietat de símptomes presents i aporten informació útil sobre els problemes que solen aparèixer associats a través d'una perspectiva funcional i comprensiva que permeta seleccionar les tècniques d'intervenció més adequades d'acord amb la informació obtinguda.

Segons el Manual Pràctic de TDAH (2011) els components que ha d'englobar l'avaluació del TDAH, haurien de ser: 

Avaluació a través del xiquet

·         Avaluació neuropsicològica.

• Proves per a avaluar la flexibilitat cognitiva.
• Proves per a avaluar el control inhibitori.
• Proves per a avaluar l'organització i la planificació.
• Proves per a avaluar la memòria de treball.
• Proves per a avaluar l'atenció.

·         Avaluació soci-emocional.

• Proves per a avaluar el autoconcepte/autoestima.
• Proves per a avaluar l'ansietat/depressió.

·         Avaluació de l'acompliment acadèmic.

Avaluació en el context familiar.

• Estimació cognitiu-conductual del trastorn pels pares.
• Estimació d'impacte del TDAH en els pares i germans.

Avaluació en el context escolar.

• Estimació cognitiu-conductual del trastorn pels professors.
• Estimació del funcionament social i relacions amb els companys.