CONSELLS PER A CASA PER ALS FAMILIARS DE FILLS AMB TDAH I CONSIDERACIONS FINALS

Consells per a casa per als familiars de fills amb TDAH

 

Entrenem la respiració

Els familiars poden fer que el xiquet i ells mateixos observen la seua respiració en diferents instants, com per exemple: veient la TV, jugant a l'ordinador, quan hi ha alguna preocupació o disgust, quan s'alcen o fiquen al llit, etc.

Així mateix, amb l'objectiu que els xiquets siguen cada vegada més conscients del moviment de la seua respiració en moments de por, desassossec, relaxació i excitació, se'ls poden realitzar preguntes després de veure una pel·lícula molt emocionant sobre si s'han adonat que, mentre la veien, contenien la respiració de tant en tant, i el que açò significa; o quan es troben totalment relaxats i se senten molt feliços, preguntar-los com és la seua respiració. També se'ls pot demanar que observen la seua respiració quan van amb bicicleta, quan estan parlant amb un grup d'amics, quan estan esperant en la cua del tobogan del parc, etc.

Exercitem l'atenció

És molt important entrenar l'atenció tan aviat com s'alcen, portant l'atenció a les seues cames, sentint com aquestes ixen del llit i et porten al bany per a donar-te una dutxa sentint la calidesa de l'aigua en la pell. A més, es poden realitzar preguntes sobre si el seu cap i cos estan encara cansats, si se senten frescos o descansats o potser ja comencen el dia estressats, etc.

Així mateix, també poden aprendre a mirar sense fer comentaris i sense que els seus pensaments interferisquen en l'experiència de mirar. També és molt important aprendre a escoltar volent realment sentir i comprendre el que l'altre vol dir, per açò, seria aconsellable mantenir una conversa en la taula a l'hora del menjar o del sopar explicant cadascun el que li ha succeït durant el dia.

Un altre mètode per a exercitar l'atenció és menjar amb summa atenció durant el menjar, sense realitzar cap comentari del tipus “no m'agrada”, “no sap bé”, quin bé”, etc. Al contrari, cal convertir el menjar en una experiència plena de sorpreses, compartint amb els altres el que fas olor, notes, assaboreixes i assegues quan, amb atenció plena, portes el menjar a la teua boca, la mastegues, l'assaboreixes i finalment l'engoleixes.

Com ens sentim?

És important que les famílies fomenten la transmissió entre ells de com se senten i què poden fer per a ajudar-se entre ells. Per a açò, pot utilitzar preguntes tipus: Què perceps del teu cos?, Podem fer alguna cosa per a ajudar-te?, etc. Una altra manera és dibuixar un termòmetre i escriure cada dia com se senten cadascun dels membres de la família. 

Una altra activitat molt eficaç consisteix a posar-se en família davant de l'espill i començar a riure's a riallades, fent-se preguntes com: Què passa ara amb el teu cos?, Què és el que s'està rient?, Riuen també els teus ulls, les teues galtes, la teua boca?, I la teua panxa riu també?, Els muscles?, Hi ha una mica més que també riu?, etc.

La capseta de les preocupacions

Amb l'objectiu de traure del cap totes aquelles preocupacions que ens ronden per ella i viure més felices i despreocupats, es pot crear a casa “la capseta de les preocupacions”. Així, cada nit se li pot preguntar al xiquet si té alguna preocupació. En pensar en açò, si és que sí, pot guardar totes aqueixes preocupacions en la caixa i observar que aquestes ja no es troben en el seu cap, sinó en la capseta.

No ens comportem sempre igual

Amb l'objectiu que cada membre de la família recorde ser amable amb la resta dels familiars i amb ell mateix, cada membre pot crear-se la seua pròpia polsera amb una simple goma elàstica i posar-li-la en la seua mà dreta. Cada vegada que siguen desagradables amb ells mateixos o amb els altres, es canviaran la polsera de nina. Així, cada vegada que es comporten de manera inadequada s'adonaran d'açò, però sempre sense enfadar-se amb ells mateixos, simplement han de somriure i posar-se la polsera en l'altra nina. L'objectiu d'aquesta activitat és que cadascun s'adone dels seus propis comportaments i es realitzen la següent pregunta: Seguisc amb açò o atur ara que m'he adonat?

Un altre exercici molt important consisteix que cada membre de la família en un paperet on figuren tots els noms dels familiars, escriga una cosa sobre aqueixa persona, alguna cosa pel que la volen, els agrada o els resulta inoblidable. A continuació, ho guarden en una capseta i passada una setmana cadascun llig el compliment que hi ha darrere del seu nom.

Consideracions finals

 

Després de llarg temps i intens treball i esforç, s'ha pretès reflectir a través de la realització del present treball els aspectes més rellevants sobre el TDAH, la modificació de conducta i el mindfulness.

Com sabem, el TDAH és una realitat tangible en l'escola que malgrat l'abundància d'informació existent sobre aquest tema, en l'actualitat, no s'ha arribat a un consens mutu sobre les seues causes. Motiu pel qual, aquest treball pretén servir d'ajuda i orientació perquè totes les persones, i especialment perquè tots els professionals de l'educació, puguen informar-se sobre les característiques que presenta aquest tipus d'alumnat amb la finalitat d'optimitzar el seu desenvolupament socioeducatiu i familiar utilitzant per a açò els recursos que millor es adeqüen a les seues capacitats.

Així mateix, no solament s'ha procurat presentar un marc teòric sobre les característiques que presenten aquest tipus d'alumnes, sinó que s'ha dissenyat una proposta d'actuació basada en les tècniques meditatives del mindfulness amb l'objectiu de proporcionar a aquest tipus d'alumnat habilitats d'autocontrol per a manejar la seua hiperactivitat i impulsivitat a través del desenvolupament de la pròpia consciència, una consciència no reactiva, contemplativa i plena de saviesa, la qual ens permet transcendir dels nostres propis pensaments, emocions i sensacions, així com desautomatitzar el nostre comportament deixant de reaccionar compulsiva i agressivament davant allò que ocorre dins i fora de nosaltres, desenvolupant certs sentiments d'amor i respecte cap a nosaltres mateixos i cap als altres. 

D'altra banda, destacar que dur a terme una proposta d'actuació amb tals característiques comporta un procés laboriós, ja que implica la formació i coneixements d'aquestes tècniques meditatives per part del professorat per al seu òptim desenvolupament i instauració. Esmentar que la principal dificultat amb la qual ens podem trobar a l'hora de posar en pràctica aquesta proposta és la falta de predisposició per part del professorat a l'hora de dur a terme la seua formació. Igualment, assenyalar que si no es produeix una fèrria col·laboració entre els docents que conformen el centre educatiu i les famílies, el desenvolupament de la proposta d'actuació es veurà afectada de manera negativa fent que es retarden els beneficis comentats al llarg de tot el treball cap a l'alumnat. 

Així mateix destacar que existeixen múltiples recerques realitzades sobre els beneficis obtinguts després de la posada en pràctica del mindfulness en les escoles. Exemple d'açò ho trobem en un metaanàlisi realitzat per Joseph Durlak (2011) en el qual van participar 270.000 alumnes de totes les etapes educatives. Durlak va concloure que aquells alumnes que havien realitzat programes de minfulness basats en l'educació socioemocional en Primària, no solament van mostrar millores significatives en qüestions conductuals, sinó que a més van obtenir una millora significativa en els seus resultats acadèmics.

Per tant, i tal com ens diu Bona (2015):

De nosaltres, mestres i mestres depèn que aquest món en el futur siga un lloc millor, perquè cada dia que assistim a classe tenim la possibilitat de contagiar i influir amb la nostra actitud i amb la nostra passió a totes les persones que ara són xiquets però que ràpidament deixaran de ser-ho. Fer-los participar en la societat, ensenyar-los a ser respectuosos, a empatitzar, ser sensibles i després ocupeu-vos de les dades. Més enllà d'estàndards, assoliments, decimals, continguts, objectius, etc. Que pretenen convertir als nostres alumnes en màquines avaluables, no hem d'oblidar el que tenim davant, un xiquet que té més somnis que una simple nota. Sigueu mestres, sigueu pares, però no oblideu el més important: gaudiu d'açò i contagieu.

Per a concloure el present treball, m'agradaria fer esment a aquests quatre durs anys de carrera que ja hem deixat arrere, així com posar de manifest tot l'esforç exercit i dipositat en aquesta. Fet pel qual m'agradaria fer-ho a través d'una frase cèlebre de Mahatma Gandhi: “Nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”.

Por PatriziaCiarciaG (Trabajo propio) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], undefined